Ja ho deia H"lderlin. Anhel pujar a la llunyania en crepuscle. I a tu, cor ferit, també et vindria de gust pujar als turons, beure el foc del cel i el vi dels déus, envellir ebri de núvols, tocant excitat la llunyania. Demanes una nova treva a l'atzar peró l'alba t'ha parat trampa. Saps, com Rilke, que es perdrá la paraula i que la mort és gran i cansa molt. Ara, entre bastidors, com un actor que envelleix tement per la memória, exhibeixes una certa indiferéncia peró no pots amagar que darrera aquesta máscara hi ha la imatge de la por, aquest polsim que unta els darrers calaixos del teu silenci, deixant l'olor d'un escenari invisible. L'instant. Naufragis. Ferides. El mapa de l'infinit.
