Amb el pseudónim de Lou Delvig, l'any 2001, Delphine de Vigan, autora de Res no s'oposa a la nit, publicava Els dies sense fam, una primera novel·la autobiográfica inspirada en la malaltia que va patir durant l'adolescéncia: l'anoréxia. La Laura té dinou anys i és anoréxica. Hospitalitzada al darrer estadi de la malaltia, necessita tres mesos de tancament absolut per donar vida a un cos que ha renunciat a viure. Tres mesos per véncer la malaltia que la corrou grácies a la trobada amb l'únic metge capaÇ d'entendre el seu patiment. Tres mesos per intentar esbrinar els motius que l'han portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund d'una infantesa en la qual mai no va poder plorar. Si a Res no s'oposa a la nit, Delphine de Vigan resseguia els passos de la bogeria materna que va marcar la seva infantesa, a Els dies sense fam se'n fa ressó i, en una mena d'exorcisme contra la malaltia, a partir de la seva própia história, tot i que transformant-la i reinventant-la, ens ofereix algunes claus de la seva experiéncia més personal i dolorosa.
