Miquel ÃÇngel Ballester denuncia la visió misògina i patriarcal que travessa totes les ÿpoques i corrents filosòfics. Ell ho té clar: la seva intenció és no deixar cap racó ni escletxa sense explorar, ni cap qüestió polÿmica o controvertida sense posar en evidÿncia. El masclisme només és la punta de l'iceberg d'un conjunt d'idees tòxiques que han afectat negativament altres col·lectius socials. Per tant, l'ocultació sistemÃática de la vulneració dels drets humans âÇörealitzada per una part significativa d'intÿrprets i historiadors de la filosofiaâÇö ha deixat de ser una opció raonable.
Rellegir i reinterpretar âÇöamb una mirada cr¡ticaâÇö els textos dels autors més representatius del pensament filosòfic no és quelcom senzill, però Ballester ens convida a recórrer amb ell la cara més fosca de la filosofia. Les arrels profundes dels prejudicis socials i les falses creences que encara influeixen negativament en la visió del món i dels altres és quelcom que es fonamenta en la història oficial de la filosofia. A través d'aquesta s'han justificat i transmÿs impostures esclavistes, xenòfobes, antijueves, homòfobes, can¡bals, suûcides, antianimalistes, totalitÃáries, primitivistes, militaristes, antigitanes, contranaturals, favorables a la pena de mort, antidemocrÃátiques, aporofòbiques, sÃádiques i discafòbiques.
Teniu a les mans una història no oficial de la filosofia, una contrahistòria crua i opaca que ens convida a pensar en la influÿncia de la filosofia en les nostres vides.
