El mar, en publicar-se, va esclatar com un astre escandalós. En són protagonistes uns quants nois de vint anys que viuen en un sanatori per a tuberculosos, devorats interiorment per una mort segura i un imperiós anhel de viure. N'escriu Agustà Villaronga, que va adaptar-lo al cinema: "El mar d'en Blai es sórdid i lluminós, bell, inquietant, poétic i ple d'amor per als seus personatges. La mort i la religió li donen forma. La religió tractada com una actitud davant la vida en resposta a l'enigma de la própia existéncia. La mort no pas abstracta sinó com una plaga que mata des del mateix cos que dóna vida, i que a més elegeix persones molt joves, persones que s'obren a la vida. La mort és el monstre, l'Alien, l'assassà i el perill. Com a qualsevol pel·lÃcula de terror. Peró aquà no té rostre ni forma i treballa des de les cavernes dels pulmons dels protagonistes."
