La primavera de 1928 va ser plujosa als altiplans dels Comalats, els sembrats eren molt alts i els boscos esponerosos. La tarda del dissabte 19 de maig, a la Pobla de Ferran, un poble d'un sol carrer, va esclatar la tragèdia: un pagès, Josep Marimon, va matar vuit infants i una dona, i va deixar-ne ferides tres més. L'assassà va fugir i no el van caçar fins una setmana més tard, mentre dormia en un camp de civada. Aquell paisatge agrest va perdre la seva condició natural, els periodistes s'hi van acostar, à vids de sang. La societat necessitava respostes: Marimon havia de ser boig, no hi podia haver cap altra explicació. Salvador DalÃ, per., des de la impostura, en va trobar una d'original: per a ell, l'assassà havia comès un «acte sublim» al matar nenes i nens i deixar aquelles mares bramant en aquell únic carrer envoltat de boscos, marjades i camps.
