Pere Ferrando Romeu i Joan Tarés i Martí
La proliferació d'estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l'exclusiva en l'art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d'aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Peró d'altres es convertien en auténtiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. Es el cas dels Xiquets de l'Espluga de Francolí, l'agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n'hem pogut reconstruir la trajectória, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.
