A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia an.nima un missatge antiascètic i anticlerical:
«No et facis posar cendra [à] que no té res que veure ù la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la
negació de la corporalitat pr.pia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida,
el plaer, els sentits.
Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines dÆun te.leg, sinó amb les dÆun poeta, un articulista
i un pensador ùde vegades, amb les dÆun místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional,
subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca dÆuns moments dÆeternitat
que trenquin lÆescissió entre la vida i la mort. LÆeternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que
estem cridats a viure aquí i ara.
Aquest llibre constitueix una biografi a intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament
dÆunes idees cada vegada més s.lides i personals, fi ns a arribar a «lÆúltim Maragall». LÆescriptor
ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels
seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació,
amb la mateixa força ùo mésù que el primer dia.
