La culpa, el victimisme, la por, la ira, l ansietat o la tristesa són emocions básiques que ens roben el benestar. Peró si som capaÇos d aconseguir que el nostre organisme sols es dispari en situacions d emergéncia real, si controlem les nostres reaccions davant les situacions que ens alteren innecessáriament, la nostra felicitat creixerá exponencialment. I és que la nostra felicitat depén de nosaltres. Per a ser feliÇ no és prou amb esperar passivament, cal actuar. Si sempre fem el que hem fet, tindrem el que sempre hem tingut. Per aixó és hora de canviar. Perqué la felicitat no és el destí del viatge, sinó l actitud amb qué es viatja per la vida. La felicitat és una manera de viure, i sí que es pot aprendre. El pas més important és acceptar que som els responsables del nostre propi benestar. I és d aquesta responsabilitat de la que ens parla Ser feliÇ és fácil.
