Ampliament autobiográfica, Vi de solitud (1935) descriu el destí d'una família russa refugiada a París. El desarrelament, la solitud, peró també la voluntat ferotge d'alliberar-se de totes les cotilles estan al centre d'aquest cercle familiar tancat i opressiu. Iréne Némirovsky, que tenia amb la seva mare unes relacions molt conflictives, fa un retrat sense concessions d'una noia que intenta fugir del domini de la seva mare, una gran burgesa casada amb un «jueu obscur», per la qual només sent odi. Aquesta novel·la subversiva, al voltant d'un alliberament dolorós, ens recorda tot el talent d'una de les escriptores més grans del segle passat.
