La historia d'una dona ponentina -podria ser de qualsevol racó del país- sense engavanys, que no es rendeix davant les dificultats personals, ni de l'época. Potser només acceptant la própia impoténcia trobará una mica de pau i el seu camí. Es una narració en homenatge a les dones que fins avui no han pogut gaudir del reconeixement legítim, laboral i personal, que els havia estat negat. Es una narració desenfadada com ens te acostumats l'autor, amb l'afegitó de que tots els diálegs de l'obra estan escrits en léxic lleidatá.
